César López i Jorge Navarro són els entrenadors de porters de la UE Cornellà. Ells treballen diàriament amb tots els porters de l'entitat, realitzant un treball específic amb cadascun. L'escola de porters del club ja ha complert els nou anys de vida.

César: Per ser entrenador de porters cal haver estat porter. És imprescindible, perquè havent estat sota pals, saps a cada moment els sentiments del jugador. Tu veus quan cal apretar, quan cal parar… Saps quan has de corregir, retreure…

És tan diferent la formació del porter de la de la resta de l'equip?

Jorge: Sense cap dubte, sí. Jo sempre dic que en el camp sempre hi ha quatre equips: dos equips de deu jugadors i dos més d'un porter. Si al porter li fiquen un gol, el dolent és ell, és una vivència seva personal. És un món totalment diferent, apartat dels altres. És més dur i sacrificat.






Llavors, ésser porter és vocacional?

César: Si. T'ha d'agradar des de petit.
Jorge: Quan els altres acaben d'entrenar, el porter es queda i segueix entrenant. El porter té doble sessió de treball i t'ha d'agradar molt i per a implicar-te totalment.

Quina diferència hi ha entre l'entrenament que fa amb el seu entrenador i la resta de l'equip del que fa amb vosaltres?

César: El que fan amb l'equip és un treball més relaxat. El nostre és tot físic, tècnic i teòric. L'entrenador sol deixar-lo tot en les nostres mans.
Jorge: Amb el seu entrenador el que treballen principalment són opcions de jugada, li introduïx dins de l'equip. Nosaltres, respecte a l'entrenador, tenim veu, però no tenim vot. Ens consulten, però no decidim qui ha de ser el titular.

Hi ha molta diferència entre preparar al porter del primer equip que a un benjamí, per exemple?

César: Sí, clar. Amb els petits l'entrenament es basa en jocs i ensenyaments perquè aprenguin a llençar-se, a saltar… Per a ells és molt important estar amb altre porter de més edat per a fixar-se.
Jorge: Amb els grans és altra història. Solen dir que cridem molt, però no és tampoc així. Al porter cal cridar-li per a posar-lo en tensió. Cal dir-li les coses amb contundència. La fórmula de treball és ensenyar la supervivència dins de l'àrea, no l'agressivitat. Però el porter ha d'estar en tensió, no pot estar De l'Escola de Futbol del Cornellà han sortit porters que ara veiem en equips de reconegut prestigi.

César: Sí, per exemple Alberto García, que està en el primer equip del Múrcia, amb Clemente; Marc Martínez (juvenil A de el Barcelona) o Sergi i Rubén Atlétic.



Amb quin porter dels que estan en l’elit us quedaríeu?

Jorge: Jo sempre dic que si Casillas i Reina estan en la selecció és per alguna cosa. Encara que he de dir que tinc debilitat per Palop (Sevilla) i Almunia (Arsenal).
César: Per a mi Palop és el millor porter espanyol.